CONTEXT GEOGRÀFIC, DEMOGRÀFIC I POLÍTIC

El Camerun és una república unitària a l’Àfrica Central.

Es creu que l’origen del nom del país prové de la denominació que els navegants portuguesos van fer d’aquestes terres plenes de gambes i crancs de rius quan s’hi establiren, cap al 1472 (Rio dos Camarões).

El Camerun limita al nord i al nord-oest amb Nigèria, al nord-est amb el Chad, a l’est amb la República Centreafricana i al sud amb Gabon, el Congo i Guinea Equatorial.

La superfície de Camerun és de 475.440 Km2. La seva població actual és de 18.175.000 habitants, el que representa una densitat de 37,85 hab / Km2. El creixement anual, amb les dades comparatives entre els anys 2000 - 2005 és del 1,9 %.

Les llengües oficials del Camerun són el francès i l’anglès, tot i que existeixen unes 50 llengües pròpies a les diferents zones i una infinitat de variants d’aquestes.

Es calcula que al Camerun coexisteixen aproximadament unes 230 ètnies, que es poden agrupar en 5 grans grups:

Els bantú, assentats al sud, litoral, centre i sud-est.
Els semi-bantús, assentats a les províncies de l’oest i nord-est.
Els sudanesos, a les províncies de Adamaoua, al nord.
Els peulh, assentats a les mateixes províncies que els sudanesos.
Els àrabs choa, assentats sobre el transcurs de la conca del llag Chad.

Es calcula que 50.000 persones integren la població pigmea.

La capital administrativa és Yaoundé, tot i que la capital industrial és Douala, en aquest moment la ciutat més poblada del país.

El Camerun gaudeix d'independència des de l’1 de gener de 1960, tot i que és una independència política, existeix encara una dependència econòmica de manera que segueix venent els productes bàsics i comprant els productes manufacturats, molt especialment, a França, el que impossibilita l’exportació amb els països veïns, veient-se d’aquesta manera molt perjudicada la possibilitat de creixement econòmic real.

La moneda camerunesa és el Franc CFA, que es canvia a 1 € = 655 CFA.

Des d’un punt de vista turístic, el Camerun ofereix moltes possibilitats, tot i que les infraestructures no estan al nivell necessari per a poder-se considerar, aquesta, una font d’ingressos potent. Tant la zona de platja de Kribi, com la de Limbe, tenen un desenvolupament que permet pensar que el turisme podria ser una font d’ingressos important en un espai de temps no molt prolongat.

A la zona nord existeix la reserva natural de Waza, que presenta un desenvolupament turístic important, tot i que no es pot considerar que sigui un element vital a l’economia, però podria arribar a ser-ho.

En general, el Camerun compta amb una gran font de recursos naturals com són la fusta, el petroli, plantacions de cacau, i de cafè (entre d’altres) però la més que questionable transparència en quant a la gestió d’aquests recursos per part dels dirigents d’aquest país fa que els beneficis obtinguts no repercuteixin com seria d’esperar cap els camerunesos. Per exemple, la indústria de la fusta està controlada totalment per empreses estrangeres que proporciona al govern uns 60 milions de dòlars l’any i tot i que la llei estipula que la seva explotació ha de ser segura i sostenible, a la pràctica és una de les indústries menys regulades del país.  A més a més, la dependència de l’exportació dels productes agrícoles fa del Camerun un país vulnerable a la variació dels seus preus, essent els propis camerunesos els més perjudicats.

Aproximadament el 70% de la població es dedica al sector agrari, la majoria dels quals es dedica a l’anomenada agricultura de subsistència, utilitzant eines de treball senzilles.

SITUACIÓ CLIMATOLÒGICA I INFRAESTRUCTURES

La zona de Camerun on principalment realitzem el nostre treball està situada a l’oest del país.

Aquí la climatologia, i en especial les fortes pluges, causen grans destroces tots els anys, tot i que no sempre tenen la mateixa virulència, sí que cada any produeixen grans problemes ja que les cases i les infraestructures de canalització no reuneixen, en general, les condicions

necessàries.

Com acostuma a passar davant els problemes climatològics, sempre són els més pobres els que més pateixen aquesta situació, ja que les cases més sòlides en resulten menys perjudicades.

Douala, que com ja hem comentat, és la ciutat més important del Camerun i està situada a la zona litoral, pateix els mateixos problemes per les pluges ja que entre els mesos de juliol, agost i setembre, acumula una mitjana de 700 mm al mes. Yaoundé, la capital, recull 300 mm només al mes d’octubre, que és el més plujós en aquesta zona.

Si a aquestes inclemències sumem l’estat de les carreteres al país i dels camins, fora de les carreteres principals, podem comprendre les grans dificultats de comunicació en determinats mesos.

Cal destacar que el Camerun és un país molt poblat de rius: Lobe, Dja, Sanaga, Nyong, Logone, Benoue… el desbordament d’aquests rius en determinats moments no és un fet aïllat empitjorant sensiblement les deficients xarxes de comunicació terrestre i provocant inundacions i esllavissades als diferents poblats propers.

En resum, la climatologia de Camerun és humida a la part sud i seca i calorosa a mesura que ens dirigim cap al nord del país. De la mateixa forma les precipitacions decreixen de sud a nord i la temperatura augmenta progressivament en aquesta mateixa direcció geogràfica.

A la major part del país, l’estació seca comença a principis del mes d’octubre i acaba a l’abril.

La temperatura al país varia dels 25º C als 32º C de mitjana.

EDUCACIÓ

Des de la independència del Camerun al 1960 van coexistir dos sistemes educatius, l’anglès i el francès, a l’oest i l’est del país, respectivament. L’any 1976 els dos models educatius es van combinar per a convertir-se en l’actual sistema educatiu.

L’analfabetisme continua essent alt ja que la majoria dels estudiants al Camerun no continua més enllà dels estudis primaris. La raó principal és que l’educació pública al Camerun no és gratuïta, això fa que moltes famílies cameruneses, sense recursos econòmics suficients, no portin els seus fills i filles a l’escola o bé aquests l’hagin d’abandonar en les diferents etapes del sistema educatiu.

Segons un estudi que ha portat a terme UNICEF, només el  36% dels nois i el 29% de les noies arriben a la secundària.

Existeixen 4 etapes escolars:

-           Educació de la Primera Infància: dels 4 als 6 anys. En aquesta etapa hi ha un 51% de nens matriculats i el 64% dels centres d’aquesta etapa són privats. El número d’alumnes per docent (NAD) és de 20:1.

-           Educació Primària: obligatòria entre els 6 i els 11 anys. El 23% de l’educació primària és privada. El NAD és molt alt, de 54:1.

-           Educació Secundària i educació/formació professional: als 12 anys, els alumnes inicien l’educació secundària. El 43% de l’educació a aquest nivell és privada. El NAD és de 33:1.

-          Educació Terciària/ Superior:  menys de 100.000 alumnes arriben a aquests estudis i només el 39% d’aquests estudiants són dones i el 9% dels centres són privats.

-           Escola especial: el govern té l’obligació de financiar els estudis a les persones amb discapacitat, però poques vegades ho fa. Existeixen pocs centres per a persones amb discapacitat i poca ajuda o atenció pública. La situació de les persones amb discapacitat intel·lectual és especialment greu, doncs la societat tracta a aquestes persones amb menyspreu.

No existeixen restriccions legals a la llibertat acadèmica, però és ben sabut que el govern disposa d’informadors de seguretat de l’estat infiltrats als campus universitaris. Hi hagut freqüents disputes, vagues i enfrontaments estudiantils a la universitat en contra de les elevades taxes per estudiar que han d’afrontar els joves, entre d’altes, que han estat callats amb  violència per les forces de seguretat.

LA DONA I EL SEU PAPER EN LA SOCIETAT CAMERUNESA

Les dones no gaudeixen dels mateixos drets i privilegis que els homes. El marit pot oposar-se al dret de la dona a treballar en un ofici diferent. Algunes empreses exigeixen el permís de l'espòs abans de contractar la dona. La llei tradicional és discriminatòria, i en algunes zones les dones són considerades propietat dels seus esposos. La llei tradicional també permet que l'espòs es pugui divorciar de la seva dona sense cap tipus de justificació i sense haver de pagar cap tipus de pensió alimentícia.

La poligàmia està permesa. En el moment del divorci és l’espòs qui decideix la custòdia dels fills majors de 6 anys. Les dones estan sotmeses al matrimoni forçós . La vídua no pot heretar els béns del seu espòs mort donat que ella mateixa és considerada part del seu patrimoni. Se la pot obligar a casar-se amb un cunyat o a tornar a pagar el preu de la núvia en la seva totalitat i abandonar la llar familiar.

La violència de gènere és comú  i no està expressament prohibida per la llei. L’abús per part del marit no és motiu de divorci. La llei no permet la mutilació genital femenina, que es continua practicant a zones aïllades. La llei sí prohibeix l’assetjament sexual, tot i que a la pràctica, no es denuncien els casos.

Tot plegat fa que la situació de la dona, i molt especialment la rural, sigui molt difícil de portar. En molts casos, aquestes dones abandonades amb tots els seus fills (com hem vist, la mitjana és de 4 fills per dona), a les que se li ha negat la possibilitat d’incorporar-se al mercat laboral passant autèntiques penúries per a tirar endavant de la família. En molts casos, i sense cap alternativa possible, es veuen obligades a exercir la prostitució o bé, d’haver d’abandonar algun dels seus fills per a poder tirar endavant amb els altres.

L’Associació Selva Camerun treballem, entre d’altres, en diferents projectes amb l’associació camerunesa APROFER (associació per a la promoció de la dona rural) que el que fa precisament és treballar amb aquestes dones que són excloses de la societat i donar-los l’oportunitat de formar-se en un ofici per a poder mantenir-se elles i els seus fills.

Veure + informació del nostre projecte “Màquines de cosir”

Veure + informació del nostre projecte “Premses d’oli de palma”

SANITAT I SALUT

Les dades de l’Informe de Nacions Unides “Human Development Report” 2005 (HDR), situen el Camerun en la posició 148 dels 177 països del món. El Camerun es situa per sota, de països com el Sudan (141), el Congo (142), Togo (143), Uganda (144), Zimbabwe (145), tancant la llista dels països més pobres trobem Etiòpia (170), República Centreafricana (171), Guinea Bissau (172),el Chad (173), Mali (174), Burkina Faso (175), Sierra Lleona (176) i Níger (177). Dels països sud-americans, només Haití es troba pitjor classificada que el Camerun.

L’esperança de vida està situada al voltant dels 52 anys en les dones i de 50 als homes; el mitjana de fills per dona és de 4,49.

Com a dada destacable, des del punt de vista de la salut, es considera que el 7 % de la població està infectada amb el virus HIV (SIDA).

La mortalitat infantil es situa al 94,3 per 1000.

Una altra dada important és que l’aigua potable no està garantida, ni de bon tros, a tot el país, el que fa que els rius siguin les fonts naturals de subministrament d’aigua especialment a les zones rurals, amb els riscos que això comporta d’infecció de diferents malalties gastrointestinals o l’oncocercosi que pot arribar a causar ceguesa permanent.

Veure + informació del nostre projecte “Aigua potable a Bakou”

La mitjana anual de despesa sanitària per habitant, per part del govern camerunès és de 60 euros pels habitants de les ciutats i de 20 pels habitants de les zones rurals. L’Institut Nacional d’Estadística calcula que només el 15% dels camerunesos tenen accés a una medicina moderna.

Al Camerun, com a la major part de l’Àfrica subsahariana, tenen lloc durant l’any dues estacions: època seca i època de pluges, i en aquesta, especialment a les zones rurals, és molt freqüent l’aparició de basses d’aigua que són l'hàbitat ideal pel desenvolupament del mosquit causant de la malària, essent doncs una població d’alt risc en quant a les reinfestacions d’aquesta malaltia.

La malària representa un 45% de les consultes mèdiques, el 23% de les hospitalitzacions, el 40% de les morts en infants menors de 5 anys i una inversió del 40% del pressupost sanitari.

Un problema clau en el tractament d’aquesta i de les altre malalties és que, com passa amb l’educació, la sanitat pública no és gratuïta, això dificulta molt l’accés a aquesta sanitat, donat que, com ja hem vist, la població, especialment la rural, és pobre. A tot això cal sumar-hi que els medicaments al Camerun són molt cars i que no existeix cap tipus de prestació social en aquest sentit, a més a més, no existeix cap control del preu de venta, amb el que el preu del medicament l’acaba decidint el venedor. Donat que hi ha una gran falta d’stock de medicaments en condicions i una gran demanda d’aquests, al final acaben essent venuts al millor pagador.

Aquesta gran demanda de medicaments fa que apareguin al mercat medicaments falsos o caducats, sensiblement més barats que es venen a parades ambulants. La majoria d’aquests són inofensius i no tenen cap acció terapèutica, però també els hi ha que són directament verí per a cossos que ja estan debilitats per alguna altra malaltia. El tràfic de medicaments falsos és un problema molt greu, fabricats la major part a Nigèria, travessen la frontera amb el Camerun i es distribueixen amb gran facilitat amb l’escassa oposició de l’autoritat estatal.

Altres malalties freqüents són amb un potencial epidèmic són: la febre groga, el còlera, la meningitis cerebroespinal, la rubèola, la disenteria bacilar i la trypanosomiasi.